L’ALTRE 2014

El 8, 9 i 10 d’abril, construim alternatives des de l’enginyeria!portada web amb imatges

TEMPS DE CANVIS. TEMPS D’ALTERNATIVES

Des de ja fa 7 anys, ens trobem immersos en una crisi global que ha esdevingut una estafa per les classes populars de casa nostra. La societat es troba en un punt de no retorn,  fruit d’un sistema econòmic i productiu obsessionat en el benefici i l’acumulació de capital, i desposseït de qualsevol vessant humana o social. Un model econòmic (i empresarial) imperant que ens venen com a única via possible per al progrés, el seu progrés. El progrés d’uns quants a canvi de la expropiació de riquesa de tota la resta. Acumulació per despossessió. Un model que any rere any destrueix tot allò que es troba pel davant sense cap mena de mirament.

Un progrés que consumeix boscos i rius a marxes forçades, que posa a prova el límit físic i psicològic de moltes persones a tot el món, que ens obliga a treballar i a viure en unes condicions cada cop més precàries i menys dignes. En resum, un progrés que aixeca a uns quants pocs i que alhora enfonsa sense cap mena d’escrúpols a tota la resta.

En definitiva, avui la societat es troba en una bifurcació del camí i ens pertoca escollir quin camí prenem: seguir com fins ara, o buscar una alternativa millor. I som uns quants que ja hem triat la segona opció, conscients que, com deia Albert Einstein, “és una bogeria seguir fent el mateix i esperar-ne resultats diferents”. Conscients que per molts eufemismes que ens vulguin vendre, sabem i no ens cansarem de dir-ho i repetir-ho que un sistema que té com a principi bàsic el benefici econòmic, acaba basant-se en l’explotació, la precarietat i l’engany.

I no ens n’amaguem pas, venim a remoure consciències, a plantejar alternatives sòlides, a reflexionar sobre el futur, però venim també a denunciar l’actual règim econòmic i empresarial. A denunciar la desigualtat i l’explotació del territori. L’explotació laboral i l’especulació. Denunciem i denunciarem també la ingerència de les empreses multinacionals a les nostres universitats públiques i reiterarem una vegada i una altra que les i els estudiants no som, ni volem ser mercaderies al servei d’empreses.

Davant d’això, plantegem i construïm alternatives.

Parlarem de cooperativisme com a una alternativa sòlida, viable i coherent. Un model que va més enllà de l’entramat empresarial dominant. Una realitat, present en el nostre territori des de fa anys, que, posant els beneficis en segon terme, aposta per la democràcia interna, la cohesió social, l’aposta pel territori i les seves persones, la distribució de la riquesa i la transformació social. Una eina més de reapropiació del treball a mans de la majoria, un motor de transformació social.

Parlarem d’autogestió per allunyar-nos del mercat lliurement esclau, esclavament lliure. Apliquem els coneixements en allò que creiem, sense lligams ni submissions a res ni ningú. Treball i lluita com a cares d’una mateixa moneda. El projecte de Can Piella i tants d’altres que hi són i han passat, per exemple, ens demostra que, malgrat tot, tot és possible.

Parlarem de model econòmic, de lluites i desobediència. Perquè davant d’un model injust, explotador i depredador no podem ser neutrals. Estem al costat d’aquelles que lluiten, dia a dia, al costat de les treballadores de Panrico en lluita des de fa mesos per un treball digne. Al costat de tantes altres, perquè la solidaritat és la nostra millor arma. I de desobediència com a eina de lluita, perquè com diuen: “Cuando la tiranía es ley, la revolución es orden”.

I debatrem per dubtar del tot el que ens venen com obvi, objectiu i invariable. Debatrem sobre model energètic, per allunyar-nos i combatre l’oligopoli energètic imperant. Sobre el paper de la universitat avui dia, no volem ser mà d’obra barata subhastada al millor postor. Repensem les relacions societat-universitat, allunyant-les de les demandes del gran empresariat. I finalment, debatrem sobre tecnologies re-apropiades, sobre quina relació establim amb les eines que ens dotem, sobretot en un espai com el nostre vinculat a l’enginyeria.

Pretenem, doncs, remoure tot allò que ens han venut com a únic i innegociable. Creiem, i n’estem segurs, que l’alternativa, no només és possible, sinó que és absolutament necessària. I tenim la sort que ja s’està construint. L’ALTRE pretén, doncs, aportar el seu granet de sorra particular en el procés de construcció de l’alternativa en l’àmbit de l’enginyeria. Una alternativa de la qual tots i totes hem de participar. Perquè depèn del camí que triem, el futur serà un o altre. Bé, depèn del que triem tindrem futur o no en tindrem.

Anuncis